un poema d'amor i desamor

“Un poema d’Amor i Desamor
(amb forma de manivela trencada)

Les joies solen abandonar-se al carrer. Un sentiment de desesperació i en un segon s’ofega, emboirant la vista, la veu, l’equilibri; sense poder aguantar més. I es perd a les mans de ningú.
L’amor ha perdut el seu valor com a paraula; avui tothom estima de primera vista, no sigui cas que desaprofiti el temps esperant.
D’ençà a l’aquí i tammateix, l’amor en desús com les paraules i la lletjura apareixen doncs al terra, mig recolzats al contenidor de paper, junt a un joc de coberts banyats en or tan i tan lletjos i suntuosos que hom prefereix recollir la lletjura per veure si la pot vendre a algun idiota que transiti la nit borratxo o despistat.
Els amants es mouen mentrestant articulant un ball de records d’infància mal desats, andròmines atrofiades i pols espàsmica, la qual no se sap si és un vals el que balla, si és un tango o si la llàgrima del bes és llàgrima de rencor o d’alegria.”